Montse Delgado

Montse Delgado

Recentment el diari La Vanguardia publicava una contraportada titulada Si el seu sou el deprimeix, no busqui psicòleg, sinó sindicat. Segurament moltes de nosaltres l’hem llegida i possiblement, superada la sorpresa inicial de veure un títol com aquest a la premsa dels nostres dies, l’hem feta córrer per les xarxes.

Markus Gabriel, autor del llibre “Per què el món no existeix”, reivindica a l’entrevista el valor de la filosofia per transformar la realitat descobrint els problemes reals que les ideologies dominants encobreixen. Segons Gabriel, les ideologies barregen veritat i mentida per ocultar una realitat que beneficia a qui les crea i sotmet a aquells que se les creuen. És a dir, si ens deprimim perquè el nostre sou de misèria no ens permet desenvolupar un projecte de vida, ens fan creure que tenim un problema personal/psicològic que requereix una solució individual via medicació, quan en realitat estem patint un problema social/laboral que requereix una solució col·lectiva via organització.

De vegades m’imagino la lectura com una passejada per un lloc que només existeix en la intersecció entre la mirada de qui escriu i la de qui està llegint. Tot passejant-hi aquest cop, hi apareixien algunes troballes:

  1. Markus Gabriel és filòsof, gent que fa immersió a pulmó lliure a zones abissals del pensament i emergeix a la contra de La Vanguardia dient coses que entenem i que ens carreguen de raó. Cal fer aquest viatge a la profunditat. És necessari reconèixer el valor del pensament, prestigiar-lo, reservar-li temps i espais. Eixamplar les arrels del nostre pensament és imprescindible per transformar la realitat.
  1. Jo no sóc ximple, i tu tampoc. Tothom és capaç de pensar amb prou lucidesa, d’adquirir una mirada que qüestioni fins a quin punt la veritat és allò aparent. Pensar mola. Apoderem-nos del dret a pensar per nosaltres!
  1. Només podrem ser una organització capaç de construir un relat de la realitat alternatiu, capaç de derrotar el paradigma conceptual de la ideologia dominant, si teixim el nostre pensament juntes. Ha de ser una prioritat disposar de temps i espais on pensar plegats.

Diu Markus Gabriel que les paraules no descriuen la realitat, la creen. Per això el món no existeix, només el món que expliquem. O el que seria el mateix, senyor Rajoy, potser un plat no és un plat i un got no és un got.

Montse Delgado