Loly Fernández Carou

Loly Fernández Carou

Al voltant del 28 d’abril, Dia internacional de la seguretat i la salut en el treball, acostumem a reflexionar sobre com han evolucionat els principals indicadors d’impacte de les condicions de treball sobre la salut (accidents de treball, malalties professionals…).  Però no podem perdre de vista que els darrers anys, amb l’excusa de la crisi econòmica han empitjorat les condicions de treball i s’han aplicat polítiques de marcat accent neoliberal i reformes laborals que han retallat drets. Tot plegat, com a resultat ha generat una precarització que es tradueix en pitjors indicadors i provoca patiment, dany, pèrdua de salut i un retrocés en la prevenció de riscos laborals, evidenciant que el sistema preventiu… HA FRACASSAT!

Així es nega tot el que sabíem i sabem sobre el fet que les condicions de treball afecten la salut de les persones treballadores i que la feina que fem i com la fem són uns dels determinants de salut mes importants. D’aquesta manera, aquelles accions que es començaven a realitzar per canviar les condicions de treball es deixen d’aplicar i es comencen campanyes i accions centrades en canviar els hàbits de les persones, desviant així les responsabilitats empresarials i centrant l’acció en els individus.

A sobre, la normativa sobre les mútues dóna cada vegada més instruments a aquestes perquè puguin fer el seguiment i el control de les  baixes mèdiques, en lloc d’orientar el sistema a entendre les causes i trobar l’or

igen, criminalitzant a les persones i evitant centrar-se sobre les condicions de treball. Aquest procés, s’ha aguditzat amb el darrer moviment al sector: una gran multinacional de la sanitat privada ha comprat les societats de prevenció que les mútues han de vendre per mandat legal.

Aquesta empresa, que té recursos sanitaris però cap experiència en les disciplines tècniques necessàries per intervenir sobre les condicions de treball, es presenta a les Mútues i els millora l’oferta de venda que estiguessin valorant. Així aconsegueix fer-se amb diverses societats de prevenció, arribant a una situació que frega el monopoli i controlant una part important de la salut laboral de la població treballadora.

Casualment, és a partir d’aquí que comença a agafar més força la campanya per part de la patronal i d’altres lobbys, per intentar canviar la normativa i fer que la vigilància de la salut sigui obligatòria, juntament amb la campanya de desprestigi de tot allò públic davant d’allò privat. Sembla que aquesta multinacional arriba en el moment perfecte: pot oferir vigilància de la salut (té recursos sanitaris per fer reconeixements mèdics en sèrie) i alhora pot tenir una oportunitat d’ampliar el negoci actual oferint els seus serveis com a sanitat privada a un preu molt competitiu a les persones treballadores d’aquestes empreses. Casualitat?

De les anàlisis d’aquests dies se’n desprèn que la realitat de les condicions de treball actuals ens situen en un moment de retrocés i d’emergència social. S’han de prendre mesures! La recuperació econòmica hauria de ser una oportunitat per aconseguir crear i transformar els llocs de treball fent que no perjudiquin la salut i siguin millors i més saludables. Però els actors que han de prendre les decisions posen la mirada en allò individual amb una visió mercantilista de la prevenció. Si no, no es pot explicar, perquè no pot ser que no sàpiguen que anem en la direcció contraria.

Loly Fernández Carou