Dolors Llobet

Dolors Llobet

Ironies de la vida! Just quan comença la campanya de la declaració de la renda ha sortit als mitjans de comunicació el darrer escàndol sobre els paradisos fiscals: els papers de Panamà.

Frau, evasió i elusió fiscal són diversos conceptes, segons siguin legals o no, per definir les pràctiques que fan algunes empreses i grans fortunes per no pagar els impostos que tenen l’obligació de tributar. Pràctiques que s’amaguen en entramats societaris emparats en el secret bancari de països que viuen del diner il·legal i il·lícit.

Aquest cas és un nova mostra de la globalització sense regles ni contrapoders feta a la mida dels grans poders econòmics mundials. Una globalització que facilita el moviment lliure dels capitals però que posa murs i tanques al moviment de les persones. Una globalització que genera pobresa i desigualtats i que amenaça amb carregar-se el planeta.

A Europa també tenim els nostres paradisos fiscals:  Andorra, Suïssa, Luxemburg, Irlanda, Regne Unit… que  permeten que empreses i persones eludeixin impostos. I les nostres pròpies figures fiscals, com les SICAVS espanyoles, que tributen al 1% mentre el mínim de l’IRPF està al 20%.

Els serveis públics, les escoles, les beques, l’atenció sanitària, les prestacions, els subsidis i ajuts, es paguen amb els impostos de tothom (persones i empreses). Quants serveis públics, llistes d’espera, ajuts, escoles, infraestructures… es veuran retallats si qui ha de pagar impostos no ho fa? Aquesta també és una forma de robar a la ciutadania i de carregar-se la societat i el país. Per això és important la feina feta pel periodisme d’investigació i les denúncies que fan persones, entitats, sindicats i organitzacions polítiques i socials.

Cal que aquest darrer escàndol serveixi per exigir de nou l’actuació contundent dels governs i organismes internacionals per perseguir les actuacions il·legals i eradicar els paradisos fiscals.  Necessitem instruments i coordinació internacionals per perseguir les pràctiques evasores. Cal que els moviments de capital també paguin impostos i que la política i els poders públics es mantinguin ferms davant del poder econòmic i financer.

La ciutadania també tenim molt a fer, pressionant i mobilitzant-nos perquè els poders públics actuïn contra aquest expoli dels diners de tothom i exigint un comportament ètic a totes les persones, empreses i entitats, siguin famosos o no.

Dolors Llobet