Rosa Sans

Rosa Sans

En l’actual situació de necessitat de millora de la democràcia, de la lluita pels drets socials dels més desafavorits i dels de les dones, ens és molt necessari fer memòria de la vigència dels valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat per guiar l’acció política per una societat més justa i igualitària.

Fa 85 anys que es va proclamar la República, el 14 d’abril de 1931, gràcies a la pressió popular. Aquell projecte democràtic i modernitzador va despertar moltes expectatives i en gran mesura alguns elements segueixen tenint avui plena validesa.  Aquell esforç col·lectiu va comportar per les dones una redefinició del seu paper en la societat, va ser un intent de superar les discriminacions i desigualtats existents i avançar en la seva emancipació.

Un breu repàs a algunes de les mesures que es van emprendre en  el període  republicà ens farà comprendre el que va significar aquest per a les dones.

La Constitució de 1931 va establir el dret de vot de la dona i el dret a ser escollides per qualsevol càrrec púbic. Va ser un des primers països en aconseguir per les dones veu i vot en les decisions polítiques.

En un intent de superar les discriminacions legals, el 1932 es va aprovar el matrimoni civil i el divorci. La Generalitat de Catalunya va establir el dret matrimonial basat en el principi d’igualtat civil entre marit i muller i la plena llibertat de les dones en relació a l’administració de béns i tot tipus d’actes jurídics.

Pel que fa al dret al propi cos, la legalització de l’avortament va ser una de les reformes essencials per canviar el concepte de sexualitat i del control de la maternitat. El dret a l’avortament va ser font d’una forta polèmica. L’únic lloc on es va dur a terme va ser a Catalunya, l’any 1936, on es reconeixia que la decisió d’avortar era única i exclusiva de la dona.

Pel que fa al treball, la Constitució republicana el reconeixia com una obligació social que s’havia de protegir. Es van regular els convenis col·lectius i es va estendre una protecció social bàsica.  Per exigència de la guerra, l’entrada massiva  de la dona al món laboral va  situar una legislació que establia els principis d’igualtat salarial, igualtat d’accés a un treball i igualtat d’oportunitats.

Una darrera qüestió va ser la reforma en l’educació. Aquesta va esdevenir laica, pública, gratuïta i en català i es va apostar per nous mètodes pedagògics que estimulaven molt més els alumnes. Es van fer campanyes d’escolarització, es va impulsar l’educació activa i, sobretot, es va implantar la coeducació; era la primera vegada que les nenes tenien accés a una educació de totes les matèries i destinada a la seva formació intel·lectual i cultural.

Malauradament, la guerra i la victòria feixista van significar una regressió als sistema de valors tradicionals i la pèrdua de tots els drets i avenços que s’havien aconseguit, però els ideals republicans segueixen sent, avui com ahir,  valors de futur per lluitar contra la injustícia social, la pobresa i les discriminacions, per seguir lluitant pels drets de les dones.

Rosa Sans
Directora Fundació Cipriano García