Dones de CCOO de Catalunya

Espai d'opinió i participació de les dones del primer sindicat de Catalunya

Category: FISCALITAT

Catalunya té marge i competències per fer una fiscalitat més progressiva

Dolors Llobet

Dolors Llobet

Catalunya té marge i capacitat competencial per fer una fiscalitat més progressiva però cal valentia política per enfrontar-se amb els sectors econòmics més poderosos. Segons un estudi de la Generalitat sobre la progressivitat del sistema fiscal català, el nivell d’inequitat fiscal a Catalunya és superior al conjunt de l’Estat. Així mentre les rendes baixes i mitjanes tenen una pressió fiscal 2 punts superior a la mitjana autonòmica, les rendes superiors a 100.000 euros tenen una pressió fiscal inferior a la mitjana de l’Estat. A Catalunya hi ha marge perquè la pressió fiscal està 7 punts per sota de la mitjana europea.

La política fiscal té la funció de recaptar diners per fer polítiques públiques però també pot tenir una funció redistributiva de la riquesa fent que els sistemes tributaris facin contribuir proporcionalment més a qui més té i guanya. La progressivitat de la pressió fiscal es garanteix pels impostos directes ja que són els que es paguen segons el nivell d’ingressos mentre que els indirectes, com l’IVA, s’apliquen a tothom per igual sense tenir en compte el nivell de renda de les persones. Per això actuar sobre la imposició directa de les rendes més altes permet obtenir ingressos per fer polítiques públiques i alhora fer polítiques redistributives. A Catalunya encara hi ha marge i competències per fer-ho. Es pot modificar el tram autonòmic de l’IRPF introduint 3 nous trams per a les rendes superiors a 60.000 euros. Es pot actuar amb l’impost de successions per eliminar les rebaixes fiscals fetes a les grans herències. Es pot eliminar el mínim exempt de l’impost de patrimoni, un altre dels regals fiscal fets als grans patrimonis d’aquest país.

Això mateix és el que va aprovar el Parlament en el ple sobre la situació d’emergència social que mandatava al govern a incrementar els ingressos fiscals recuperant les rebaixes fiscals del darrer període per obtenir més ingressos per fer polítiques socials.

El debat parlamentari dels pressupostos, que comença el dia 20, és una bona oportunitat per veure si hi una majoria parlamentària a favor de la redistribució de la riquesa i d’utilitzar tots els marges tributaris per obtenir ingressos suficients per fer un pressupost que faci front a la situació d’emergència social.

Dolors Llobet

Frau, evasió i elusió fiscal

Dolors Llobet

Dolors Llobet

Ironies de la vida! Just quan comença la campanya de la declaració de la renda ha sortit als mitjans de comunicació el darrer escàndol sobre els paradisos fiscals: els papers de Panamà.

Frau, evasió i elusió fiscal són diversos conceptes, segons siguin legals o no, per definir les pràctiques que fan algunes empreses i grans fortunes per no pagar els impostos que tenen l’obligació de tributar. Pràctiques que s’amaguen en entramats societaris emparats en el secret bancari de països que viuen del diner il·legal i il·lícit.

Aquest cas és un nova mostra de la globalització sense regles ni contrapoders feta a la mida dels grans poders econòmics mundials. Una globalització que facilita el moviment lliure dels capitals però que posa murs i tanques al moviment de les persones. Una globalització que genera pobresa i desigualtats i que amenaça amb carregar-se el planeta.

A Europa també tenim els nostres paradisos fiscals:  Andorra, Suïssa, Luxemburg, Irlanda, Regne Unit… que  permeten que empreses i persones eludeixin impostos. I les nostres pròpies figures fiscals, com les SICAVS espanyoles, que tributen al 1% mentre el mínim de l’IRPF està al 20%.

Els serveis públics, les escoles, les beques, l’atenció sanitària, les prestacions, els subsidis i ajuts, es paguen amb els impostos de tothom (persones i empreses). Quants serveis públics, llistes d’espera, ajuts, escoles, infraestructures… es veuran retallats si qui ha de pagar impostos no ho fa? Aquesta també és una forma de robar a la ciutadania i de carregar-se la societat i el país. Per això és important la feina feta pel periodisme d’investigació i les denúncies que fan persones, entitats, sindicats i organitzacions polítiques i socials.

Cal que aquest darrer escàndol serveixi per exigir de nou l’actuació contundent dels governs i organismes internacionals per perseguir les actuacions il·legals i eradicar els paradisos fiscals.  Necessitem instruments i coordinació internacionals per perseguir les pràctiques evasores. Cal que els moviments de capital també paguin impostos i que la política i els poders públics es mantinguin ferms davant del poder econòmic i financer.

La ciutadania també tenim molt a fer, pressionant i mobilitzant-nos perquè els poders públics actuïn contra aquest expoli dels diners de tothom i exigint un comportament ètic a totes les persones, empreses i entitats, siguin famosos o no.

Dolors Llobet