Dones de CCOO de Catalunya

Espai d'opinió i participació de les dones del primer sindicat de Catalunya

Category: FEMINITZAR

Què vol dir ser feminista a CCOO?

Alba Garcia

Alba Garcia

Hem recorregut un llarg camí des de la creació de les CCOO i, com la resta de la societat, hem fet avenços importants des de la nostra acció sociopolítica, en tots aquells espais de  lluita pels drets de les dones, però encara queda camí per recórrer.

Des de l’any 2004, en el 8è congrés en què CCOO va aprovar en els principis bàsics dels seus Estatus que som un sindicat d’homes i dones, fins la Conferència de Dones i Homes celebrada el 3 de març del 2016 amb el lema Feminitzem el sindicat per a feminitzar la societat, passant per l’Assemblea Sindical Oberta… Tots són importants, tan a nivell de reflexió com a nivell de proposta.

Les dones del sindicat hem fet un recorregut també històric dins de l’organització i hem aconseguit avenços en aquest sentit: hem guanyat visibilitat, reconeixement del dret a tenir drets, el reconeixement a la participació en igualtat de condicions en tots els àmbits, en el del treball remunerat també, en la representació sindical, en la direcció del sindicat, en els Estatus…

L’impuls de la Secretaria de les Dones en la Direcció del Sindicat com a espai imprescindible per incorporar les reivindicacions de les dones a les propostes sindicals, o la creació del Comitè de Dones  en el darrer Congrés han estat elements clau per fer avançar la igualtat entre homes i dones.

Quan mirem a l’intern, tot i haver arribat a assumir col·lectivament que hem de lluitar perquè les dones tinguem la part del món que ens correspon, que allò personal és polític, que les dones tenim drets al treball digne i que els homes tenen dret a exercir els treballs de cura,  ens trobem amb un sostre que es resisteix a anar una mica més lluny.

Dins de l’organització potser toca seguir alimentant espais d’empoderament col·lectiu de dones, canviar maneres de treballar i d’organitzar-nos, fer real i efectiva la transversalitat amb mitjans i amb discurs i proposta, crear espais de relació, descobrir genealogies femenines, cercar una nova mitologia amb referents de dones, practica de la relació i de treball en xarxa.

Expressar la necessitat d’un canvi de model global, un nou món i un nou contracte social. Superar la idea que les dones ens hem d’incorporar a un món i un model que ja ha estat construït. Cal definir i construir un model nou, diferent, a partir de la pràctica i experiència  política de les dones, que pugui aprofitar els encerts del que ja coneixem però que es pugui construir al marge del que coneixem que no funciona.

Cal anar més enllà, posar al bell mig de la nostra agenda com a Sindicat la voluntat de transformar el món feminitzant-lo en benefici de tothom, conscients que el discurs de la llibertat de les dones no totes les dones el comparteixen i que genera molta por als homes masclistes.

Podem afirmar que el feminisme és una opció i una identificació individual, però feminisme és, també, i sobre tot, la força col·lectiva per transformar la societat i aconseguir que les dones siguin éssers lliures i amb drets, i sense cap mena de discriminació, ni violència pel fet de ser dones.

El Feminisme, com a dimensió col·lectiva, té dues necessitats bàsiques. Per una banda el compromís i l’acció per a fer front a les desigualtats de les dones, per l’altra el convenciment que això només es pot fer amb les dones.

A CCOO tenim fortament arrelades aquestes dues característiques: tenim programa i actuem, i des de fa molts anys tenim clar que cal la participació de les dones en primera persona per aconseguir una societat més justa. Evidentment, tots reconeixem que tenim encara molt camí per recórrer.

Lluites centrals de les dones com l’erradicació de la bretxa salarial o la reivindicació de la jornada laboral per afeblir la divisió sexual dels treballs, afecten de manera central la lluita de classe ja que es disputa amb l’empresari la seva plusvàlua i la seva capacitat  sobre la disponibilitat de les persones.

Un sindicat de classe i feminista és poder situar-nos al capdavant de la reivindicació per a una igualtat efectiva, real, i reiterar el nostre compromís amb la consecució d’una societat més justa i igualitària. És també una concreció per mostrar que som una organització que entén que el centre és la vida de les persones i les nostres accions en l’àmbit laboral i social. És també, situar les dones de manera empoderada, és a dir que l’experiència i proposta de les dones pugui servir per a transformar la societat i beneficiar amb aquesta lluita al conjunt de la població treballadora. És reforçar la relació amb els moviments feministes.

És posar les aportacions del feminisme a la lluita contra les desigualtats de gènere a les empreses. Forma part imprescindible per disputar el poder empresarial en la decisió en les vides de les persones.  És una palanca imprescindible per fer una societat més igualitària. Sense aquestes aportacions la transformació de l’acció sindical perquè sigui útil a la nova realitat del món del treball no és possible.

És reforçar el compromís de les CCOO en la transformació social i ens situa com a organització imprescindible pel canvi.

És que en la mesura que el control de les dones és tan important per a la globalització, com per als moviments identitaris de dretes, que la defensa dels drets laborals, socials i econòmics de les dones ha de ser un element estratègic en la política de CCOO.

És construir  un sindicat que respongui a la diversitat de la classe treballadora, i que situï  en el cor de les propostes sindicals les aportacions del feminisme.

CCOO, com a eina transformadora que aposta per un model de societat lliure d’explotacions, de desigualtats i de violències, ha de superar la poca visibilitat que la dreta, patriarcal i capitalista li ha donat al feminisme.

CCOO ha de fer del feminisme el motor necessari per a la construcció d’un món més just, igualitari i lliure de violències, a la feina i a tot arreu.  

Hi ha un camí comú des de la llibertat col·lectiva i aquest volem fer-lo en un sindicat valent i clarament definit com a feminista.

Un sindicat de classe i feminista, una oportunitat per transformar el món d’arrel i avançar.

Alba Garcia

El Comitè de Dones de CCOO fa 4 anys

Dolors Llobet

Dolors Llobet

El darrer congrés de CCOO de Catalunya va aprovar la creació del Comitè de Dones com un espai estable de participació de les dones que formen part dels òrgans de direcció per reflexionar, compartir experiències, avaluar i fer propostes sobre les polítiques i les actuacions del sindicat en relació amb la perspectiva de gènere.

Han estat 4 anys de posada en marxa d’un espai innovador en relació amb altres organitzacions, que ha contribuït a fer avançar la igualtat de gènere dins i fora del sindicat i a l’empoderament de les dones que hi han participat.

Un espai que també tenia per objectiu ser un espai de formació i sensibilització de les dones que ocupen llocs de responsabilitat a totes les estructures sindicals amb la voluntat que la reflexió en clau de gènere arribés més enllà de les dones que ocupen la responsabilitat específica de les secretaries de les dones.

Amb aquest objectiu el pla de treball del Comitè de Dones ha combinat la tasca d’anàlisi de les propostes sindicals i de la presència de les dones als òrgans de direcció del sindicat, amb la participació de persones expertes en les reunions plenàries que han enriquit les nostres reflexions, com la Carolina Recio i la Tània Verge.

La tasca duta a terme pel Comitè de Dones ha estat determinant perquè la Conferència de Dones i Homes celebrada ara fa un any hagi estat un procés participatiu que ha fet posar la feminització del sindicat en el centre dels objectius sindicals.

A partir del proper congrés el Comitè de Dones formarà part dels nostres estatuts, dotant-lo d’una estabilitat que permetrà que es consolidi com un instrument útil per desenvolupar els compromisos adquirits en la Conferència de Dones i Homes i que han estat recollits el Pla d’acció dels propers anys.

Estem feminitzant el sindicat perquè volem feminitzar la societat!

Dolors Llobet

 

Un 9 de maig, de fa 25 anys: Primera Conferència d’homes i dones de CCOO de Catalunya

Rosa Sans

Rosa Sans

La lluita contínua del moviment feminista i d’organitzacions com CCOO ha fet avançar consciència i pràctica, però també és evident que no ha estat suficient per canviar una societat basada en la desigualtat entre homes i dones, fonamentada en la divisió sexual dels treballs. Però sempre hi ha alguns esdeveniments que impulsen aquesta lluita i que és bo recordar.

Fa 25 anys, el 9 de maig de 1991, amb el lema “Com fer un sindicalisme de i per els homes i les dones” va tenir lloc la Primera Conferència d’homes i dones de CCOO de Catalunya. Aquesta Conferència va significar un punt d’inflexió en l’acció reivindicativa del sindicat en la lluita per la igualtat.

Tres eren els objectius que es van marcar a la Conferència. El primer que es proposava és que la política cap a les dones fos de tot el sindicat, en lloc de delegar-se en la Secretaria de la Dona. És el que coneixem com a transversalitat de les propostes cap a les dones. També es pretenia que cada sector conegués i elaborés les seves propostes.

El segon objectiu era enfortir les secretaries de la dona. Crear secretaries en tots els àmbits perquè allà on hi havia secretaria, s’avançava. Es tractava que les mateixes dones fossin el motor de les propostes sindicals cap a les dones. Des de les secretaries de la dona s’havia de coordinar totes les dones que estiguessin en organismes de direcció.

El tercer objectiu era augmentar la presència de les dones en organismes de direcció. Es va plantejar la proporcionalitat. Els organismes de direcció havien de respondre a la realitat afiliativa entre homes i dones de cada àmbit.

Es va debatre sobre la doble jornada, i tot això lligat amb l’ocupació, amb mesures que facilitessin la permanència de les dones en el mercat de treball i amb la necessitat de potenciar un canvi cultural perquè els homes poguessin dedicar-se també a les tasques domèstiques.

S’apunta la necessitat d’una major participació de dones en l’elaboració de les plataformes de convenis per incloure les reivindicacions de les dones i la lluita contra la discriminació com a part important de les reivindicacions, així com la presència de dones en les meses de negociació.

Es va tractar la reorganització interna, la delegació de tasques i la revisió de formes de participació, la incompatibilitat de càrrecs interns, el canvi en la valoració del nivell de participació de la quantitat a la disponibilitat, el control de l’acumulació d’hores, la revaloració del temps lliure i el repartiment de les tasques domèstiques.

La proposta de representació proporcional, com a mínim, al nombre d’afiliades de cada àmbit (organismes de direcció, congressos, conferències, comissions de representació, plataformes de negociació, llistes electorals…) sense que signifiqués l’ampliació de cap organisme va ser aprovada.

Aquesta Conferència es convertia en una experiència pionera en la realitat del moviment sindical. Per primera vegada s’implicava tota l’organització en un debat orientat a superar les discriminacions i a afavorir la participació de les dones, i en el qual s’insistia en el tema de les diversitats i en la necessitat de donar un caràcter transversal a la política sindical respecte de les dones, i que aquestes exercissin el protagonisme dins l’organització a tots els nivells amb l’objectiu de desenvolupar un sindicalisme de i per als homes i les dones.

Avui, 25 anys després,  la Conferència de Dones i Homes, que hem celebrat per feminitzar Comissions Obreres és una oportunitat per al conjunt del sindicat, un revulsiu per canviar les coses. És el compromís del sindicat que totes les propostes siguin patrimoni col·lectiu de les dones i els homes de Comissions Obreres amb el convenciment que aquestes són les que han d’ajudar a construir un nou model de societat en què dones i homes puguin viure amb dignitat i puguin ser lliures.

Rosa Sans
Directora de la Fundació Cipriano García

Terrassa, ciutat feminista

Maribel Ayné

Maribel Ayné

Per a CCOO, les polítiques públiques són els instruments per a aconseguir una societat més justa i igualitària. Per això la proposta de declarar Terrassa, ciutat feminista és un gest amb el qual creiem que es podrien facilitar múltiples propostes per part del consistori, les entitats, els sindicats i la ciutadania amb un únic objectiu vertebrat: reafirmar-nos en aquesta lluita contra el patriarcat, contra les desigualtats i el terrorisme masclista. I, volem també, amb aquesta declaració, valorar el feminisme i les feministes i donar-los el reconeixement que es mereixen. Volem, entre d’altres coses, fer comprendre que allò personal és polític, i en la mesura que controlar les dones és tan important per a la globalització com per als moviments identitaris de dreta, la defensa dels drets socials i econòmics de les dones ha de ser un aspecte vital i actiu per a l’esquerra.

Comprendre el gran valor que tenen les paraules i el com i el perquè de l’estigmatització i la criminalització que pateixen algunes idees no és una feina senzilla, i menys quan qui s’ha encarregat d’estigmatitzar és un sistema de relacions socials, sexuals i polítiques instaurat pels homes. Sí, parlem del patriarcat, un sistema que, en comunió malalta amb el capitalisme, ha degenerat i falsificat el concepte de feminisme.

El feminisme recull el dret de les dones a l’equitat, a la equipotència o a la capacitat d’exercir el poder, no solament el de resistir, sinó el de comptar amb la força i els recursos necessaris per a l’autonomia. A l’equivalència o a tenir el mateix valor en el sentit de no ser considerat ni per sota ni per sobre de l’altre i a l’equifonia o a la possibilitat d’emetre una veu que sigui escoltada i considerada com a portadora de significat, gaudi i credibilitat.

Som hereves i hereus de dones molt valentes que van esquerdar el patriarcat. Hem avançat, és cert, però hem de reconèixer i denunciar que segueix aquí, instal·lat amb arrels fortes i ben alimentades, i és tan camaleònic com pervers. Combatre les desigualtats i les violències masclistes passa també per reconèixer-les, i per fer-ho ens cal visibilitzar-les. Per què… com puc ser lliure si no conec la llibertat?

Terrassa Feminista és un símbol, un recurs. I nosaltres, la gent de CCOO, d’esquerres i feminista, sabem quina és la importància dels símbols. Per això reclamem amb contundència que es treguin, ja, tots aquells que enalteixen la dictadura franquista.

Des de CCOO creiem que, si ens centrem en allò que necessiten les altres persones, en aquest cas les dones i les nenes, més que en el que nosaltres som, representem o volem, si tenim la capacitat d’empatitzar, la nostra parla es farà més constructiva, amable i útil de manera natural.

Per això valorem la capacitat de construir el consens a partir dels objectius. I entenem que això és fer política.

Maribel Ayné

Les dones i els valors republicans

Rosa Sans

Rosa Sans

En l’actual situació de necessitat de millora de la democràcia, de la lluita pels drets socials dels més desafavorits i dels de les dones, ens és molt necessari fer memòria de la vigència dels valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat per guiar l’acció política per una societat més justa i igualitària.

Fa 85 anys que es va proclamar la República, el 14 d’abril de 1931, gràcies a la pressió popular. Aquell projecte democràtic i modernitzador va despertar moltes expectatives i en gran mesura alguns elements segueixen tenint avui plena validesa.  Aquell esforç col·lectiu va comportar per les dones una redefinició del seu paper en la societat, va ser un intent de superar les discriminacions i desigualtats existents i avançar en la seva emancipació.

Un breu repàs a algunes de les mesures que es van emprendre en  el període  republicà ens farà comprendre el que va significar aquest per a les dones.

La Constitució de 1931 va establir el dret de vot de la dona i el dret a ser escollides per qualsevol càrrec púbic. Va ser un des primers països en aconseguir per les dones veu i vot en les decisions polítiques.

En un intent de superar les discriminacions legals, el 1932 es va aprovar el matrimoni civil i el divorci. La Generalitat de Catalunya va establir el dret matrimonial basat en el principi d’igualtat civil entre marit i muller i la plena llibertat de les dones en relació a l’administració de béns i tot tipus d’actes jurídics.

Pel que fa al dret al propi cos, la legalització de l’avortament va ser una de les reformes essencials per canviar el concepte de sexualitat i del control de la maternitat. El dret a l’avortament va ser font d’una forta polèmica. L’únic lloc on es va dur a terme va ser a Catalunya, l’any 1936, on es reconeixia que la decisió d’avortar era única i exclusiva de la dona.

Pel que fa al treball, la Constitució republicana el reconeixia com una obligació social que s’havia de protegir. Es van regular els convenis col·lectius i es va estendre una protecció social bàsica.  Per exigència de la guerra, l’entrada massiva  de la dona al món laboral va  situar una legislació que establia els principis d’igualtat salarial, igualtat d’accés a un treball i igualtat d’oportunitats.

Una darrera qüestió va ser la reforma en l’educació. Aquesta va esdevenir laica, pública, gratuïta i en català i es va apostar per nous mètodes pedagògics que estimulaven molt més els alumnes. Es van fer campanyes d’escolarització, es va impulsar l’educació activa i, sobretot, es va implantar la coeducació; era la primera vegada que les nenes tenien accés a una educació de totes les matèries i destinada a la seva formació intel·lectual i cultural.

Malauradament, la guerra i la victòria feixista van significar una regressió als sistema de valors tradicionals i la pèrdua de tots els drets i avenços que s’havien aconseguit, però els ideals republicans segueixen sent, avui com ahir,  valors de futur per lluitar contra la injustícia social, la pobresa i les discriminacions, per seguir lluitant pels drets de les dones.

Rosa Sans
Directora Fundació Cipriano García

 

Estem feminitzant el sindicat

Dolors Llobet, feminitzant el sindicat

Dolors Llobet

Aquest és el lema de la conferència de dones i homes de CCOO que es va celebrar el passat dia 3 de març i on 350 sindicalistes van debatre i avalar les propostes sobre igualtat de gènere sortides del procés participatiu dut a terme a través d’una enquesta a l’afiliació i de debats presencials a totes les federacions i unions del sindicat.

Feminitzar el sindicat? Per què?

  • Perquè en la societat patriarcal en la que vivim està l’origen de les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones pel fet de ser-ho.
  • Perquè el sindicat té els mateixos problemes d’igualtat de gènere que el conjunt de la societat.
  • Perquè l’avenç de dones en afiliació i representació sindical necessita que el sindicat avanci amb la mateixa força en matèria de gènere per ser reflex de la seva realitat.
  • Perquè avançar en igualtat de gènere ens farà millorar les condicions de treball i de vida de tots i totes.
  • Perquè feminitzant el sindicat ajudarem a la feminització de la societat.

Fa 25 anys va tenir lloc la primera conferència d’homes i dones de CCOO i va significar que el nostre sindicat incorporés la lluita per la igualtat de gènere com una de les seves senyes d’identitat.

Avui l’aposta per la feminització del sindicat és un compromís de les dones i els homes de CCOO per transformar la nostra organització, incorporant els valors, les pràctiques, les formes de treball, els horaris, la presa de decisions que ens facin avançar en l’objectiu de ser una organització que posa al centre les persones i les seves necessitats.

Feminitzar el sindicat és aplicar la visió de gènere a les nostres pràctiques sindicals, revisant les nostres propostes per a la negociació col·lectiva, incorporant més dones a les taules de negociació i en els àmbits del sindicat on estan infrarepresentades, canviant formes de treball, gestionant els horaris i els temps de dedicació d’una altra manera, utilitzant les noves formes de comunicació i participació per facilitar-la…

Feminitzar el sindicat és incorporar la igualtat de gènere com un dels eixos principals de les propostes que formaran part dels debats i compromisos del proper congrés.

Com hem vist en els debats de l’Assemblea sindical oberta i de la Conferència de dones i homes la nostra afiliació ens reconeix com un instrument útil per a la millora de les condicions de treball i vida de la gent però ens demana canvis per respondre als reptes actuals.

El sindicat ha d’estar a l’alçada d’aquests nous requeriments i jo em sento orgullosa d’una organització que es compromet a fer canvis i que entén que avançar en la igualtat efectiva entre dones i homes és un dels eixos principals.

Dolors Llobet