Rosa Sans

Rosa Sans

La lluita contínua del moviment feminista i d’organitzacions com CCOO ha fet avançar consciència i pràctica, però també és evident que no ha estat suficient per canviar una societat basada en la desigualtat entre homes i dones, fonamentada en la divisió sexual dels treballs. Però sempre hi ha alguns esdeveniments que impulsen aquesta lluita i que és bo recordar.

Fa 25 anys, el 9 de maig de 1991, amb el lema “Com fer un sindicalisme de i per els homes i les dones” va tenir lloc la Primera Conferència d’homes i dones de CCOO de Catalunya. Aquesta Conferència va significar un punt d’inflexió en l’acció reivindicativa del sindicat en la lluita per la igualtat.

Tres eren els objectius que es van marcar a la Conferència. El primer que es proposava és que la política cap a les dones fos de tot el sindicat, en lloc de delegar-se en la Secretaria de la Dona. És el que coneixem com a transversalitat de les propostes cap a les dones. També es pretenia que cada sector conegués i elaborés les seves propostes.

El segon objectiu era enfortir les secretaries de la dona. Crear secretaries en tots els àmbits perquè allà on hi havia secretaria, s’avançava. Es tractava que les mateixes dones fossin el motor de les propostes sindicals cap a les dones. Des de les secretaries de la dona s’havia de coordinar totes les dones que estiguessin en organismes de direcció.

El tercer objectiu era augmentar la presència de les dones en organismes de direcció. Es va plantejar la proporcionalitat. Els organismes de direcció havien de respondre a la realitat afiliativa entre homes i dones de cada àmbit.

Es va debatre sobre la doble jornada, i tot això lligat amb l’ocupació, amb mesures que facilitessin la permanència de les dones en el mercat de treball i amb la necessitat de potenciar un canvi cultural perquè els homes poguessin dedicar-se també a les tasques domèstiques.

S’apunta la necessitat d’una major participació de dones en l’elaboració de les plataformes de convenis per incloure les reivindicacions de les dones i la lluita contra la discriminació com a part important de les reivindicacions, així com la presència de dones en les meses de negociació.

Es va tractar la reorganització interna, la delegació de tasques i la revisió de formes de participació, la incompatibilitat de càrrecs interns, el canvi en la valoració del nivell de participació de la quantitat a la disponibilitat, el control de l’acumulació d’hores, la revaloració del temps lliure i el repartiment de les tasques domèstiques.

La proposta de representació proporcional, com a mínim, al nombre d’afiliades de cada àmbit (organismes de direcció, congressos, conferències, comissions de representació, plataformes de negociació, llistes electorals…) sense que signifiqués l’ampliació de cap organisme va ser aprovada.

Aquesta Conferència es convertia en una experiència pionera en la realitat del moviment sindical. Per primera vegada s’implicava tota l’organització en un debat orientat a superar les discriminacions i a afavorir la participació de les dones, i en el qual s’insistia en el tema de les diversitats i en la necessitat de donar un caràcter transversal a la política sindical respecte de les dones, i que aquestes exercissin el protagonisme dins l’organització a tots els nivells amb l’objectiu de desenvolupar un sindicalisme de i per als homes i les dones.

Avui, 25 anys després,  la Conferència de Dones i Homes, que hem celebrat per feminitzar Comissions Obreres és una oportunitat per al conjunt del sindicat, un revulsiu per canviar les coses. És el compromís del sindicat que totes les propostes siguin patrimoni col·lectiu de les dones i els homes de Comissions Obreres amb el convenciment que aquestes són les que han d’ajudar a construir un nou model de societat en què dones i homes puguin viure amb dignitat i puguin ser lliures.

Rosa Sans
Directora de la Fundació Cipriano García