Dones de CCOO de Catalunya

Espai d'opinió i participació de les dones del primer sindicat de Catalunya

Month: desembre 2016

Massa masclisme

Alba Garcia

Alba Garcia

En els darrers dies dues dones han estat assassinades a Catalunya i se sumen a una llista massa llarga per aquest any i des de fa molts anys: des que tenim dades oficials a l’Estat, en el període que va del 1999 al 2015, han sigut gairebé 1.400 dones i, a Catalunya, des del 2008 hi ha hagut prop de 100 assassinats de dones.

Els assassinats de dones en mans de parelles o exparelles sempre són dolorosos. Ja ho diem que no hem de parlar de morts sinó d’assassinats, perquè són això: assassinats de dones.

La violència masclista no coneix de classes socials, nivells de formació, edat, procedència, condició o opció. És estructural i només amb una intervenció integral i contundent es podrà arribar a eradicar. Es dona a casa, a l’espai públic, a la feina i al carrer, té forma d’agressió sexual, física, psicològica o econòmica. Pot ser un assetjament a la feina, un anunci vexatori, una imatge en un llibre de text, una resposta institucional incorrecta o una relació de parella basada en la violència. És cert que ens hi hem d’implicar i comprometre totes i tots a nivell individual i col·lectiu (organitzacions, societat civil i poders públics), però també és cert, que només els Poders públics tenen a les seves mans la possibilitat de fer-ho i fer-ho bé. Cal un Pacte d’Estat o un Acord Social ja! I amb els recursos necessaris per a introduir de manera troncal en el sistema educatiu la Coeducació, l’educació afectiva i la prevenció de la violència masclista. Per fer que la formació als professionals de Justícia, Seguretat Pública, Ensenyament, Salut, Comunicació, Atenció social… sigui obligatòria.

És trist, dolorós i indignant sempre però, potser els mitjans de comunicació d’aquest país haurien de fer canvis. És qüestionable el tractament que alguns mitjans fan dels assassinats masclistes intentant de manera directa o indirecta atenuar el que hi ha darrera d’un fet com aquest: poder, força, violència, submissió, masclisme… ja es tracti d’una brillant doctora o d’una brillant netejadora, d’una dona jove o d’una dona gran, d’una dona d’aquí o d’una dona d’allà.

La violència masclista acabarà quan eduquem d’una altra manera i quan posem a l’abast de totes les dones que la pateixen els serveis, recursos i suport necessaris per tal que puguin trencar el silenci i trobar resposta contundent de totes i tots nosaltres.

Alba Garcia

#EnsVolemVives
#ProuViolenciaMasclista

Catalunya té marge i competències per fer una fiscalitat més progressiva

Dolors Llobet

Dolors Llobet

Catalunya té marge i capacitat competencial per fer una fiscalitat més progressiva però cal valentia política per enfrontar-se amb els sectors econòmics més poderosos. Segons un estudi de la Generalitat sobre la progressivitat del sistema fiscal català, el nivell d’inequitat fiscal a Catalunya és superior al conjunt de l’Estat. Així mentre les rendes baixes i mitjanes tenen una pressió fiscal 2 punts superior a la mitjana autonòmica, les rendes superiors a 100.000 euros tenen una pressió fiscal inferior a la mitjana de l’Estat. A Catalunya hi ha marge perquè la pressió fiscal està 7 punts per sota de la mitjana europea.

La política fiscal té la funció de recaptar diners per fer polítiques públiques però també pot tenir una funció redistributiva de la riquesa fent que els sistemes tributaris facin contribuir proporcionalment més a qui més té i guanya. La progressivitat de la pressió fiscal es garanteix pels impostos directes ja que són els que es paguen segons el nivell d’ingressos mentre que els indirectes, com l’IVA, s’apliquen a tothom per igual sense tenir en compte el nivell de renda de les persones. Per això actuar sobre la imposició directa de les rendes més altes permet obtenir ingressos per fer polítiques públiques i alhora fer polítiques redistributives. A Catalunya encara hi ha marge i competències per fer-ho. Es pot modificar el tram autonòmic de l’IRPF introduint 3 nous trams per a les rendes superiors a 60.000 euros. Es pot actuar amb l’impost de successions per eliminar les rebaixes fiscals fetes a les grans herències. Es pot eliminar el mínim exempt de l’impost de patrimoni, un altre dels regals fiscal fets als grans patrimonis d’aquest país.

Això mateix és el que va aprovar el Parlament en el ple sobre la situació d’emergència social que mandatava al govern a incrementar els ingressos fiscals recuperant les rebaixes fiscals del darrer període per obtenir més ingressos per fer polítiques socials.

El debat parlamentari dels pressupostos, que comença el dia 20, és una bona oportunitat per veure si hi una majoria parlamentària a favor de la redistribució de la riquesa i d’utilitzar tots els marges tributaris per obtenir ingressos suficients per fer un pressupost que faci front a la situació d’emergència social.

Dolors Llobet

Les pensions a debat

Antonia Pascual

Antonia Pascual

L’actual model del Sistema de pensions al nostre país és de repartiment, solidari i sostenible. De repartiment perquè es basa en la Solidaritat intergeneracional i interregional, ja que les cotitzacions a la Seguretat Social de les persones que treballen actualment serveixen per pagar les pensions de les persones perceptores. Sostenible perquè hi ha mecanismes, consensuats al Pacte de Toledo, que permeten corregir les possibles desviacions sobre les previsions que es donin al llarg dels anys, incidint sobre els ingressos i les despeses.

Tanmateix, CCOO proposem mesures concretes per mantenir el model de pensions publiques. A curt termini, millorant els ingressos del Sistema, incrementant els que venen de les cotitzacions (incrementant l’ocupació i millorant els salaris) i afegint ingressos addicionals i estables, sostinguts i suficients dels Pressupostos Generals de l’Estat. Com a conseqüència de la crisi econòmica, l’elevat atur, la devaluació dels salaris i la precarietat de l’ocupació, ens hem d’enfrontar a una situació de dèficit financer del Sistema que es manté des de 2011 i que en 2016 serà de més de 1,6% del PIB, amb previsió que es mantingui en aquests nivells durant més anys. Al mateix temps, és necessari obrir la negociació del Pacte de Toledo per adoptar noves mesures i revertir els efectes de les actuacions del PP des de 2013, que no van ser pactades.

A mig i llarg termini, calen mesures estructurals com: incrementar les bases màximes de cotització per ajustar-ho a les reals; incrementar les bases mínimes amb l’increment dels salaris; conversió de les reduccions, tarifes planes, etc., en bonificacions; que l’Estat assumeixi les despeses de l’administració de la Seguretat Social; elevació dels tipus de cotització; equiparació de les bases mitjanes de cotització del Règim general i del Règim Especial de treballadors Autònoms; aportacions via impostos; definir una figura impositiva progressiva que garanteixi un repartiment just i equitatiu dels esforços. Altres mesures estructurals que es plantegen són: polítiques de creació de 3 milions de llocs de treball estable i de qualitat, així com la lluita contra l’economia submergida.

En els darrers mesos ha estat subjecte de polèmica el finançament de les pensions de viduïtat i orfandat. La proposta de CCOO valora que el finançament d’aquestes pensions via impostos resoldria, a mig termini, una part significativa de l’increment de finançament necessari per assegurar que el sistema públic de pensions sigui sostenible i pagui prestacions de qualitat. Tanmateix, això no significa que es demani la revisió de règim jurídic d’aquestes dues tipologies de pensions ja que les considerem “de naturalesa contributiva”, que es mantinguin dins el Sistema de la Seguretat social, respectant la seva singularitat. La font de finançament via impostos, utilitzada actualment en prestacions contributives, a través del “complement a mínims”, evidencia que la proposta de CCOO no pretén, en cap cas, modificar l’actual naturalesa de les pensions sinó cercar fons estables, sostinguts en el temps i suficients de finançament per garantir el sistema públic de pensions a curt, mig i llarg termini.

No hi ha reptes en el sistema de pensions públiques que no es puguin solucionar. Cal voluntat política per fer-ho. S’han d’incrementar els ingressos de la Seguretat Social i no retallar les despeses.

Antònia Pascual