Dones de CCOO de Catalunya

Espai d'opinió i participació de les dones del primer sindicat de Catalunya

Month: març 2016

Som insubmises

Carme Martínez Ruzafa

Carme Martínez Ruzafa

La cursa de 100 metres llisos és una cursa on tot està dirigit, tot està controlat. No cal pensar massa. Per a participar-hi només et calen unes bones cames preparades per a córrer sense oxigen. Et diuen d’on has de sortir, quan has de sortir, per on has de córrer i finalment la línia et marca el punt d’arribada.

I no pots canviar res: si t’avances a la sortida, perds; si et retardes, perds; si no segueixes el camí marcat, perds; si t’atures abans d’hora, perds. I quina gràcia té córrer 100 metres llisos sinó és per guanyar? Per això ens col·loquem en els tacs de sortida, disposades a fer allò que s’espera de nosaltres, per donar-ho tot, traient el fetge per la boca, i guanyar la cursa.

Ja de petites ens preparen bé, tot controlat i tot dirigit. Si ets bona minyona, si fas cas a la mare, a la mestra, si escoltes a classe, si estudies, si fas la feina cada dia, si ets polida treballant i si t’esforces molt podràs seguir la cursa, fer allò que s’espera de tu, sense decebre, responent a l’expectativa i esperant l’aprovació, el premi final.

L’obediència és el valor més preuat en el nostre sistema educatiu i en la nostra societat. Aquesta obediència que carreguem a les nostres motxilles i que mutila la nostra creativitat, la nostra espontaneïtat, el nostre raonament i el nostre dret a discrepar. Aquesta obediència que criminalitza l’error i el fracàs, que ens manté en el lloc que ens pertoca, submises i anònimes.

Però no ens agrada córrer els 100 metres llisos. De fet, no ens agraden les curses perquè hem aprés a desobeir i a rebel·lar-nos. Volem decidir quan sortir i per on anar. Volem fixar les nostres pròpies fites, perquè no es tracta de guanyar, de ser la primera en arribar, perquè en el camí ens caldrà oblidar el que hem après per deixar espai per a noves experiències compartides, per a nous valors ignorats i amagats, per descobrir nous entorns, nova gent amb qui construir projectes per a desafiar certeses. Som insubmises.

Insubmises perquè no creiem en allò inevitable ni en l’home del sac. Insubmises perquè la llei no sempre és justa. Insubmises perquè ens organitzem en els centres de treball. Insubmises perquè denunciem els abusos. Insubmises perquè ens agraden els impossibles.

Som insubmises perquè som sindicalistes.

Carme Martínez Ruzafa

Refugiades o rebutjades

Alba Garcia

Alba Garcia

La mateixa paraula “refugiada” en aquests moments deixa de ser adequada per qualificar el que passa a la vella Europa perquè les persones desplaçades, principalment arrel de la guerra de Síria, Eritrea, Somàlia o Iraq, entre d’altres,  no podem considerar-les refugiades sinó rebutjades.

Sabem que aquesta és la punta d’un iceberg que ens mostra una realitat de profunda injustícia i desigualtat i que lluny de ser eradicada, cada vegada s’agreuja més.

Si el capitalisme ferotge sumat al patriarcat no fos el sistema que malmet i devora els recursos naturals, explota la terra i les persones, malbarata i malgasta, que malmet la qualitat de vida i la capacitat de desenvolupament de regions senceres del planeta, si no fos el que està devorant la humanitat, potser ara no parlaríem de crisi humanitària.

Una crisi que està demostrant que la UE està cada vegada més en mans de polítics i polítiques neoliberals que reneguen del projecte europeu, que només obeeixen als interessos dels guanys dels diners i no de la producció,  que promouen i provoquen  xenofòbia, bretxa social i de gènere, que mostren unes institucions, uns governs i uns poders incapaços d’anar a l’origen de la situació. Amb molt poca visió de futur, negant la major davant  l’altre extrem reactiu que promou la radicalització de persones sota l’empara del yihadisme més cruel com a sortida, nou projecte de vida, esperança o futur davant un Occident que no ha sabut trobar la fórmula per a defensar la igualat a partir de la riquesa de la diversitat.

En tota aquesta greu vulneració de drets vells, vigents i vàlids trobem que, com en totes les crisis, el factor gènere ens ofereix una realitat encara més dura per a les dones i les nenes.

Com indica l’Informe sobre la situació de les dones refugiades i sol·licitants d’asil en la UE, s’ha de considerar una situació sense precedents, tant pel nombre com pel flux que no deixa d’augmentar d’homes, dones i nenes i nens que busquen protecció internacional en la UE com a conseqüència dels conflictes en curs, la inestabilitat regional i les violacions dels drets humans, inclosa la violència masclista en totes les seves formes i àmbits, la violència sexual, l’ús de la violació com arma de guerra.

L’Alt Comissionat per als Refugiats (ACNUR) ha informat que “al gener de 2016, el 55% de la persones que arribaven a Grècia per demanar asil en la UE eren dones i nens; que ja han perdut la vida massa persones en aquest viatge de l’esperança i que les dones i nenes refugiades i sol·licitants d’asil són objecte amb freqüència de múltiples formes de discriminació i en situació de vulnerabilitat davant la violència sexual i de gènere als seus països d’origen i als països de trànsit i de destinació”.

El mateix informe considera que entre aquestes dones “són especialment vulnerables les dones i nenes no acompanyades, les dones cap de família i les dones embarassades, així com les persones amb discapacitat i d’edat avançada; que les dones refugiades no solament han de fer front a les amenaces a la seva seguretat personal (llargues i perilloses jornades de viatge cap a l’exili, assetjament, indiferència oficial i, amb freqüència, abús sexual i violència, fins i tot una vegada que han aconseguit un lloc aparentment segur, amb la conseqüent estigmatització social), sinó que a més han d’encarregar-se de la seguretat física, el benestar i la supervivència de les seves famílies; que les xarxes delictives s’estan aprofitant de la inexistència de vies segures d’arribada a la UE per als sol·licitants d’asil i els refugiats, de la inestabilitat regional, dels conflictes, així com de la vulnerabilitat de les dones i de les nenes que intenten fugir, per explotar-les mitjançant la tracta d’éssers humans i l’explotació sexual; que les dones víctimes de violència i tracta estan més exposades al risc de contreure malalties de transmissió sexual.”

Sense anar més lluny aquest informe al gener ja proposava totes les mesures que s’han de posar en marxa des de la UE i des dels Estats membres:

  • Participant en tot tipus de mobilització en defensa dels drets humans i dels drets a la seguretat i a la igualtat i per a que els governs rectifiquin per tal que la Unió Europea dels drets ho sigui per tots els éssers humans solidàriament i acollidora.
  • Obrir vies segures i legals per a les dones que fugen dels conflictes i persecucions
  • Per les dones que sol·liciten asil per a evitar les màfies de contraband i per permetre que les dones i criatures, persones grans, amb discapacitats, no tinguin tantes dificultats de trobar aixopluc posant en risc la vida.
  • Repartir costos, responsabilitats i beneficis entre els 28 Estats.
  • Que les dones puguin inscriure’s individualment i rebin documentació pertinent per a garantir la seguretat personal, lliure circulació, i accés als serveis de primera necessitat tal i com proposa ACNUR.

Organitzacions diverses, moviments socials i feministes estem exigint una reacció diferent i rebutgem el Tractat entre la UE i Turquia que situa les persones al nivell de les mercaderies i el primer que vulnera és la pròpia Carta de Drets Fonamentals de la UE i evidentment, la Convenció de l’Estatut de les persones refugiades .

Prop de 60 milions de persones desplaçades a causa de la guerra, la persecució política, la violència masclista, la tortura i la mort i la zona rica del planeta només n’acull el 10%. En un any Europa ha reubicat 600 persones i l’Estat espanyol 18.

Alba Garcia
Secretària de la Dona i de Cohesió Social de CCOO de Catalunya

Estem feminitzant el sindicat

Dolors Llobet, feminitzant el sindicat

Dolors Llobet

Aquest és el lema de la conferència de dones i homes de CCOO que es va celebrar el passat dia 3 de març i on 350 sindicalistes van debatre i avalar les propostes sobre igualtat de gènere sortides del procés participatiu dut a terme a través d’una enquesta a l’afiliació i de debats presencials a totes les federacions i unions del sindicat.

Feminitzar el sindicat? Per què?

  • Perquè en la societat patriarcal en la que vivim està l’origen de les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones pel fet de ser-ho.
  • Perquè el sindicat té els mateixos problemes d’igualtat de gènere que el conjunt de la societat.
  • Perquè l’avenç de dones en afiliació i representació sindical necessita que el sindicat avanci amb la mateixa força en matèria de gènere per ser reflex de la seva realitat.
  • Perquè avançar en igualtat de gènere ens farà millorar les condicions de treball i de vida de tots i totes.
  • Perquè feminitzant el sindicat ajudarem a la feminització de la societat.

Fa 25 anys va tenir lloc la primera conferència d’homes i dones de CCOO i va significar que el nostre sindicat incorporés la lluita per la igualtat de gènere com una de les seves senyes d’identitat.

Avui l’aposta per la feminització del sindicat és un compromís de les dones i els homes de CCOO per transformar la nostra organització, incorporant els valors, les pràctiques, les formes de treball, els horaris, la presa de decisions que ens facin avançar en l’objectiu de ser una organització que posa al centre les persones i les seves necessitats.

Feminitzar el sindicat és aplicar la visió de gènere a les nostres pràctiques sindicals, revisant les nostres propostes per a la negociació col·lectiva, incorporant més dones a les taules de negociació i en els àmbits del sindicat on estan infrarepresentades, canviant formes de treball, gestionant els horaris i els temps de dedicació d’una altra manera, utilitzant les noves formes de comunicació i participació per facilitar-la…

Feminitzar el sindicat és incorporar la igualtat de gènere com un dels eixos principals de les propostes que formaran part dels debats i compromisos del proper congrés.

Com hem vist en els debats de l’Assemblea sindical oberta i de la Conferència de dones i homes la nostra afiliació ens reconeix com un instrument útil per a la millora de les condicions de treball i vida de la gent però ens demana canvis per respondre als reptes actuals.

El sindicat ha d’estar a l’alçada d’aquests nous requeriments i jo em sento orgullosa d’una organització que es compromet a fer canvis i que entén que avançar en la igualtat efectiva entre dones i homes és un dels eixos principals.

Dolors Llobet